A conseqüència d’aquesta pandèmia que afecta la salut de la població mundial, estem vivint una situació sense precedents, dolorosa i difícil de gestionar. Ens afecta personalment, afecta els nostres éssers estimats i sobretot afecta a la gent gran.

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) en som conscients i valorem i agraïm el vostre treball. Us volem transmetre la nostra admiració i reconeixement per desenvolupar dia rere dia la vostra feina i per això us fem arribar avui aquest missatge d’ànims.

A vosaltres que des dels centres veterinaris esteu atenent les mascotes, que heu posat els vostres equipaments i materials a disposició del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Gràcies. S’han pogut utilitzar en hospitals, centres de salut i llars d’avis.

Als que us heu ofert voluntaris davant aquesta pandèmia, pel vostre esforç, compromís i iniciativa. Gràcies.

A vosaltres que integreu la cadena alimentària i sou al peu del canó per abastir la ciutadania d’aliments amb garanties sanitàries. Gràcies.

Als que científicament participeu activament en el desenvolupament de tractaments i/o vacunes i treballeu en el diagnòstic de la COVID-19. Gràcies Des del Consell s''ha treballat amb la comunicació als mitjans i la col·laboració amb els diferents Departaments i administracions per defensar el col·lectiu veterinari davant d''aquesta pandèmia.

Els veterinaris som part essencial de la comunitat sanitària mundial. En nom meu i dels membres del Plenari es un orgull representar-vos. Sabeu que em teniu a la vostra disposició.

Cori Escoda Mestre Presidenta

Per poder veure aquesta noticia ha d'introduïr les credencials de col·legiat

Per poder veure aquesta noticia ha d'introduïr les credencials de col·legiat

- Les mesures de distanciament social i de bioseguretat semblen haver estat eficients per frenar la disseminació del virus

- Els veterinaris són clau per fer front a les malalties que es transmeten entre animals i persones

Per primera vegada en molt de temps, hem fet front a una epidèmia que ha afectat les persones. Una situació extraordinària que ha determinat mesures extraordinàries de prevenció i control en les persones, com ara la restricció o control de moviments, la compartimentació de la població o els estrictes protocols de bioseguretat.

Tanmateix, els veterinaris apliquen des de fa temps estratègies molt similars per prevenir i controlar malalties infeccioses que afecten els animals, com la grip aviària o la pesta porcina africana. Són altament contagioses i generen pèrdues sanitàries i econòmiques a gran escala, pròpies d’un món globalitzat on els moviments de persones i animals són ràpids i freqüents.

Els epidemiòlegs són els professionals que lidien amb grans conjunts de poblacions i estudien la distribució de les malalties, els problemes de salut i les seves raons d’aparició. “L’ideal seria disposar d’informació de tots els individus, com que això no és viable, es fan mostrejosi es tenen en compte paràmetres del que ha passat en situacions similars per quantificar les dades i fer una representació de la situació. A mesura que es va coneixent el virus, es va perfilant la representació”, explica la veterinària, epidemiòloga i investigadora del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA), Ana Alba.


Què ha desenvolupat l’epidemiologia veterinària?

Els veterinaris epidemiòlegs es dediquen a la recerca en sanitat animal i els trobem implicats en programes de vigilància i control de malalties infeccioses. Han desenvolupat sistemes complexos per recollir dades, mostrejar grups d’animals nombrosos i diversos de manera contínua, analitzar aquestes dades i generar informació rellevant que ajudi a la presa de decisions.

En cada un d’aquests passos hi participen diferents perfils: ramaders i personal vinculat al sector, veterinaris clínics, laboratoris de diagnòstic acreditats, investigadors de l’àmbit de la sanitat animal (patòlegs, viròlegs, immunòlegs i epidemiòlegs), estadístics, informàtics i gestors sanitaris, entre d’altres. Han adquirit experiència i visió estratègica que es pot aplicar a la salut humana.

El veterinari, catedràtic de la UAB i investigador d’IRTACReSA, Joaquim Segalés, forma part del Grup d''''Avaluació de Risc en el marc de la pandèmia que s’ha posat en marxa des del Pla d’Actuació del PROCICAT, del Departament d’Interior i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. “Entenc que m’han proposat com a veterinari amb coneixement de malalties de poblacions i amb experiència amb SARS-CoV-2, fet que permet emfatitzar el concepte d’Una Salut dins el grup”, raona Segalés. En relació a les vacunes, l''''IRTA té un consorci amb l''''IrsiCaixa i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) finançat per Grifols des d’on treballen en el desenvolupament d''''antivírics, anticossos i vacunes.

El subprograma de recerca d’Epidemiologia i Anàlisi de Risc de lIRTA-CReSA col·labora amb centres d’investigació de Canadà i Colòmbia en la millora i adaptació de models dirigits a la COVID-19. Es tracta de models enfocats a representar la dinàmica de dispersió i avaluar la capacitat de vigilar i detectar les diferents malalties i, també, a identificar els punts crítics del sistema per veure com caldria millorar. Es creen models espai-temporals per identificar poblacions de més risc i optimitzar les estratègies de mostreig. Aquests models ajuden a demostrar que una població determinada és lliure d’un determinat agent infecciós i així poderla moure si és necessari.


Com s’interpreta la seroprevalença del 5,9% a Catalunya

Els resultats de la primera fase de l’Estudi Nacional Sero-Epidemiològic (ENECovid19) posat en marxa a finals d''''abril pel Ministeri de Sanitat i l''''Institut de Salut Carlos III, en col·laboració amb l’Institut Nacional d''''Estadística (INE) i les comunitats autònomes, donava a conèixer que un 5% de la població espanyola i un 5,9% de la catalana ha desenvolupat anticossos davant la COVID19. Aquests resultats són la mitjana entre els territoris i si ens fixem en Catalunya observem que varia segons les províncies: a Barcelona hi ha un 7,1% de seroprevalença; a Girona, un 2,5%; a Lleida, un 3,7%; i a Tarragona, un 1,6%. “Aquests resultats inicials indiquen que estem lluny de la immunitat de ramat, en què un 60% - 70% de la població ha estat en contacte amb el virus i ha generat una resposta immune”, comenta Ana Alba.

Una prevalença d’anticossos més gran en la població ens estaria indicant que bona part de les persones s’haurien infectat i haurien creat una resposta immune. Per tant, al desescalar, seria més difícil tenir possibles rebrots i s’esperaria un nombre menor de casos als que hem tingut fins ara. Ella afegeix: “Les mesures de distanciament social i de bioseguretat semblen haver estat eficients per frenar la disseminació del virus, per tant, hem de ser prudents, cal molta responsabilitat col·lectiva. Del mateix estudi es desprèn també que existeix molta variabilitat territorial. Sembla lògic que l’avenç en les diferents fases i la desescalada s’hauria de fer de manera asimètrica.”

Falten els resultats de les dues següents fases de l’estudi, i cal veure com evoluciona la dinàmica de detecció. Ana Alba, conclou: “L’epidemiologia veterinària pot aportar punts de vista complementaris basats en la nostra experiència i donar recolzament a l’estudi analític si fos necessari, doncs utilitzem metodologies similars d’anàlisi”.


La perspectiva One Health

Cada vegada és més acceptat, no sols per la comunitat científica, sinó per organismes internacionals com l''''Organització Mundial de la Salut, el concepte “Una Sola Salut” (One Health), que reconeix que la salut de les persones dels animals i del medi ambient estan interconnectades. En aquest context, el paper dels veterinaris és i serà essencial per entendre millor quins factors determinen l''''emergència i la prevenció de les malalties que es transmeten entre animals i persones, és a dir, les malalties zoonòtiques.

RECOMANACIONS TÈCNIQUES I DE GESTIÓ DE COLÒNIES FELINES DURANT EL PERÍODE DE DESESCALADA EN LA CRISI SANITÀRIA COVID-19
1. L’atenció de les colònies s’hauria de realitzar abans de les nou del matí o després de les nou de la nit.
2. La freqüència d’interacció de cada persona al lloc autoritzat es valorarà segons la colònia i el nombre d’animals . S’evitaran desplaçaments excessius i/o innecessaris de les persones. En cas que hi hagués un animal que necessités atenció diària s’haurà de comunicar per escrit a l’entitat acreditada responsable per avaluació veterinària.
3. Si en alguna colònia es detecta la necessitat urgent de captura per esterilitzar gats o gates s’aplicarà el mètode CER. El veterinari responsable ordenarà la captura dels animals, sempre mantenint les mesures de protecció recomanades.
4. La detecció d’un gat malalt ha de ser comunicada als serveis municipals que l’hauran de capturar immediatament per examen veterinari i tractament.
5. En cas de trobar un gat mort en un carrer del municipi, es cobrirà el cadàver amb plàstic i tot seguit es notificarà al consistori que n’haurà d’ordenar la retirada. En situació d’alerta sanitària COVID-19 és important la quantificació de la mortalitat anormal a efectes epidemiològics i de benestar animal. Les persones mai han de tenir contacte amb cap animal mort. Es recomana documentar lloc i circumstàncies de la troballa, aportar fotografies del cadàver i procedir al seu tractament segons la normativa vigent.
6. En la colònia només s’utilitzarà aliment sec i agua i es tindrà cura de la neteja i desinfecció d’abeuradors i menjadores. Es poden habilitar contenidors d’aliments i sistemes de reserva d’aigua de major capacitat per reduir les actuacions i espaiar-les el màxim temps possible per salvaguardar el benestar dels animals.
7. Per tenir un millor control de la colònia només hauria d’interactuar una persona.
8. La relació de persones autoritzades, i les de reserva per actuar en cas que el primer responsable estigui en aïllament, haurà d’especificar la ubicació de la colònia i els dies i hores d’actuació.
9. La persona autoritzada ha d’utilitzar mascaretes, guants d’un sol ús i desinfectants de mans per abans i després d’interactuar amb els animals. També si es possible roba d’un sol ús.
10. La tornada al domicili ha de ser immediata, no tocant cap objecte; les sabates i la roba exterior emprades es guardaran en una bossa tancada fins que tot es renti a una temperatura de 60ºC.
11. Els estris utilitzats es dipositaran en una caixa a l’exterior del domicili i es desinfectaran amb lleixiu ( 20 ml per litre d’aigua ) o amb alcohol de 70º.
12. Finalment es traurà els guants i es dutxarà. Si això no fos possible, es rentarà les zones exposades, mans, cara i coll.

Per poder veure aquesta noticia ha d'introduïr les credencials de col·legiat

Per poder veure aquesta noticia ha d'introduïr les credencials de col·legiat

Per poder veure aquesta noticia ha d'introduïr les credencials de col·legiat

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia

Faci click en el títol per llegir la noticia